dijous, 10 de novembre de 2016

Per què treball per projectes?

Sembla que treballar per projectes estigui de moda però, realment, quin és el sentit de treballar per projectes? Una resposta podria ser: "Per millorar l'aprenentatge dels alumnes". Però amb aquesta resposta no anem a l’arrel de la pregunta. I això ens fa haver de preguntar-nos: "Què cal millorar i què cal que l’alumnat aprengui?". És important pensar en la finalitat de l'educació, d’allò que fem dia a dia, abans de decidir l'aplicació de qualsevol metodologia educativa.

Nosaltres creiem en una educació orientada a la funcionalitat per a la vida, és a dir, que tot el que aprenem ens ha de servir per desenvolupar-nos, viure i conviure en el nostre entorn, societat, país, continent... Això implica tant un aprenentatge per a l'exercici d'un treball (ja que és el sistema de subsistència a la nostra societat), però també per a la convivència en família, amb amics, amb desconeguts; per a l'autonomia personal, per saber moure’ns pel món..., i tot considerant que ho puguem exercir amb sentit crític i amb respecte envers els altres. Tot això és el que ens determina a l'hora de triar com volem que aprenguin els nostres alumnes.


En el cas del treball per projectes, busquem que els alumnes aprenguin els conceptes, procediments i actituds necessaris per a fer front a tot això que els espera, és a dir, ser competents en el seu dia a dia. Però, com s'aprèn a ser competent? Doncs de la mateixa manera que s’aprèn, per exemple, a jugar a futbol: practicant la tècnica, equivocant-se i jugant a futbol. Per tant, practicant i aplicant les competències. Des de l'escola tenim l'oportunitat de proporcionar situacions d’aprenentatge on els alumnes practiquin i apliquin les seves competències, i en conseqüència, les desenvolupin i enforteixin. 
En el treball per projectes es plantegen situacions on els alumnes han de donar resposta a un problema o repte amb les mateixes variables i condicions que ens podem trobar en el nostre entorn fora de l'escola (el que acostumem a dir "a la vida real"), però amb els beneficis del control de la situació i la minimització dels danys, ja que, en cas d'error o d'actuar amb una conducta no apropiada, tenen el suport docent que els ajuda i orienta a trobar el camí més convenient per a cada cas.

En resum, els projectes han de considerar unes característiques que permeti a l’alumnat ajustar-se a aquestes situacions de pràctica i aplicació de les competències per a la vida, per tal d'assolir una finalitat que, no només vol millorar l'aprenentatge dels alumnes, sinó també fer-los capaços de fer front al seu dia a dia i a la seva vida com a infants/joves i futurs adults.

divendres, 14 d’octubre de 2016

Com pot ajudar l’educació emocional a fomentar la capacitat d’aprenentatge dels alumnes?

L’educació emocional encara és una tasca pendent de la nostra societat. Només observant al nostre voltant ens trobem situacions relacionades amb depressions, ansietat, assetjament i violència. Totes aquestes situacions es poden prevenir si els infants i els adolescents aprenen a reconèixer les seves emocions i a expressar-les i a regular-les de manera saludable. Només així fomentarem un correcte benestar personal i social. 
Com a educadors, sovint ens trobem amb alumnes que viuen el seu procés d’aprenentatge associat a estats emocionals desagradables com la por, la ràbia, la frustració o l’estrès. Que l’alumne aprengui estratègies per regular-los incidirà directament en la seva capacitat d’atenció, memòria i aprenentatge, i en conseqüència en la seva motivació. 

Atendre les necessitats emocionals dels alumnes permet fomentar una inclusió real dins l’aula. Així, unes correctes competències emocionals seran necessàries per relacionar-nos amb els altres de manera constructiva, i per  posar en pràctica metodologies interactives com l’aprenentatge cooperatiu. 
Generalment, quan recordem els nostres docents més estimats, tendim a evocar característiques com la proximitat, la confiança, la capacitat per motivar, l’empatia, etc. Tots aquests punts estan relacionats amb les competències emocionals. Gaudir d’educadors emocionalment intel·ligents ofereix uns referents que permeten als alumnes desenvolupar aquestes habilitats a través de l’exemple. 

El sistema educatiu estarà incomplet fins que no sigui capaç d’incorporar-hi l’educació emocional de manera intencionada i sistemàtica.

dimarts, 16 d’agost de 2016

Intel·ligències múltiples: la lògica-matemàtica

Aquesta setmana tractem al nostre blog la intel·ligència lògica-matemàtica en el marc dels articles sobre la Teoria de les Intel·ligències Múltiples de Howard Gardner. Fins ara havíem explicat les característiques de la musical i de la lingüística. Avui explicarem amb més detall la corresponent a la lògica-matemàtica.

Aquesta intel·ligència és una de les principals, juntament amb la lingüística, que es tenen en compte en els tests de coeficient intel·lectual. Una de les característiques principals que la distingeix de les demés, és la capacitat per identificar models abstractes en el sentit estrictament matemàtic, calcular numèricament, formular i verificar hipòtesis, utilitzar el mètode científic i els raonaments deductiu i inductiu.

Aquells que tenen aquesta intel·ligència més desenvolupada pensen de forma seqüencial i estableixen pautes de causa i efecte per explicar què passarà després. Així mateix, aquestes persones tenen més facilitat a l'hora de realitzar esquemes i relacions lògiques i altres abstraccions relacionades. Per tant, la intel·ligència lògica-matemàtica es correspon amb el mode de pensament de l'hemisferi lògic.

Una forma de potenciar aquesta intel·ligència es resolent trencaclosques, fent cálculs, plantejant elements aritmètics, jugant amb números... Els perfils professionals que més necessiten aquest tipus d'habilitats són els economistes, científics, enginyers i matemàtics.

dimarts, 9 d’agost de 2016

Intel·ligències múltiples: la lingüística

La setmana passada vam començar una sèrie d'articles més específics sobre les intel·ligències múltiples definides pel psicòleg estadounidenc Howard Gardner. Ja hem tractat les característiques de la intel·ligència musical, avui entrarem en profunditat a explicar la intel·ligència lingüística i tots els aspectes relacionats amb aquesta.

La intel·ligència lingüística defineix l'habilitat i la capacitat d'utilitzar el llenguatge, ja sigui escrit o parlat, i de desenvolupar-lo al màxim nivell. El llenguatge és universal i el seu aprenentatge és molt semblant a totes les cultures independentment de l'idioma. A més a més, fins i tot en els casos de les persones sordes, la llengua dels signes els permet comunicar-se i elaborar frases senzilles.

Comprendre l'ordre i el significat de les paraules en l'escriptura, la lectura, durant l'escolta i al parlar està regit per aquesta intel·ligència, així com l'habilitat de parlar i escriure eficaçment. Per desenvolupar i millorar-la és recomanable potenciar la lectura oral, escriure diaris, realitzar presentacions, participar en debats i treballar amb ordinadors i gravadores per treballar amb l'expressió oral i analitzar el discurs.

Aquest tipus d'intel·ligència està orientada a determinats perfils professionals, entre els quals destaquen els dels escriptors, periodistes, poetes, líders polítics o religiosos... Millorar la capacitat lingüística permet crear una comunicació més completa i satisfactòria, fet que repercuteix en la resta d'intel·ligències.

dimarts, 2 d’agost de 2016

Intel·ligències múltiples: la musical

Ja hem parlat en altres ocasions de la Teoria de les Intel·ligències Múltiples proposada per Howard Gardner, de les diferents capacitats i habilitats que intervenen en cadascuna d'elles i de la seva relación amb la creativitat dels alumnes. A partir d'avui comencem una relació d'articles per explicar amb més profunditat les diferents intel·ligències definides pel psicòleg estadounidenc. A continuació expliquem la intel·ligència musical.

La capacitat musical és l'habilitat d'expressar-se mitjançant formes musicals. Aquesta intel·ligència inclou facilitats en el cant dins de qualsevol gènere musical, de tocar un instrument perfectament, de dirigir una orquestra o algun altre tipus de conjunt de músics, compondre tota mena de ritmes i de tenir determinada apreciació musical.

La intel·ligència musical va més enllà d'interpretar i compondre peces amb ritme, timbre i to, i inclou la capacitat d'apreciar la qualitat i jutjar. Precisament degut a aquest grau d'exigència es relaciona amb les intel·ligències espacial, lingüística i corporal-cinestèsica, ja què requereix uns determinats processos mentals de coordinació i desenvolupament lingüístic.

Per desenvolupar aquest perfil d'intel·ligència en els alumnes cal treballar amb una bona educació musical des de ben petits per estimular l'oïda, el ritme, el to i millorar l'habilitat amb pràctiques contínues i diverses.

dimarts, 26 de juliol de 2016

Claus per promoure la curiositat i la motivació de l'alumnat

La curiositat, la motivació, les inquietuds, les passions de la persona estimulen a la ment i la fan més productiva.

La curiositat i la motivació de les persones és la que mou la ment -la fa pensar, actuar, decidir, indagar, provar, comprovar, combinar elements, extreure conclusions, buscar... El fet que la ment estigui activa és el que permet construir xarxes de coneixements a través d’experiències, de vivències, de resultats aconseguits, d’informacions, de reflexions, etç. Aquestes xarxes són les que ens ajudaran en situacions posteriors a partir d’aquests coneixements per anar millorant i ampliant aquestes estructures mentals.

Una de les formes d’afavorir-ho és mitjançant exercicis on es plantegin reptes, ja què els provoca
interès, motivació i ganes d’anar a més. Per exemple, que dibuixin tot el que se’ls passi per la ment utilitzant només 8 línies; intentar fer tots els moviments possibles emprant només les cames; anomenar totes les coses que es pot fer amb una capsa de cartró; anomenar paraules que no tinguin la lletra “E” durant un minut; entre tantes altres.

La imatge de FRATO ens mostra nens experimentant, expressant-se a través del dibuix, manipulant fang per descobrir-ne les propietats i possibilitats, nens que descobreixen les seves habilitats motrius, una nena investigant els moviments d’una barca en un toll d’aigua... Això és el que hem de promoure a les aules. Cal ensenyar als alumnes a pensar per ells mateixos, a tenir una ment inquieta que indaga i experimenta, una ment curiosa.

dimarts, 19 de juliol de 2016

Com incentivar l'espontaneïtat dels alumnes?

Els alumnes són espontanis i dins d’aquesta espontaneïtat hi entra la creativitat. Cal tenir en compte les primeres idees i sensacions que passen per la ment humana, ja què de vegades són desestimades precipitadament.

Quan es parla d’espontaneïtat ens referim al primer que ens passa pel cap, sense pensar en si és correcte o no. És una habilitat pròpia dels més petits, les  respostes dels quals són ocurrents i, fins i tot, fora de la lògica de l’adult. Per exemple, un nen en una exposició d’art d’un pintor famós, en concret davant d’un quadre on s’espera que tothom hi vegi un cavall pasturant en un prat, pot observar-hi un cavaller lluitant contra dinosaures que volen destrossar la lluna. És una visió incorrecta? Doncs no, tot al contrari, és una resposta que sorgeix de l’espontaneïtat de la ment del nen en aquell moment. I és que a tots ens venen pensaments a la ment, però, la societat ens ha fet perdre aquesta espontaneïtat i hem après a dir el que s’espera que diguem segons la situació i/o el context.

Doncs bé, el primer que hem d’aprendre per afavorir l’espontaneïtat dels alumnes és a no emetre valoracions ni judicis de les respostes dels nostres alumnes. Normalment, a les aules es fan preguntes, sorgeixen diàlegs, converses i, l’adult, acaba valorant i decidint què és correcte i què no, què és vàlid i què no. Aquest fet fa que es freni l’espontaneïtat dels alumnes, els quals acaben decidint fer un vot de silenci i guardar la seva resposta per no equivocar-se o per por a què no sigui ben jutjada.

Així doncs, el que cal fer és afavorir que els nens i les nenes s’expressin lliurement, sent entre ells mateixos els qui valorin si estan en el cert o no i animant-los a fer les comprovacions necessàries, sempre i quan sigui possible.