L'aprenentatge cooperatiu a l'aula

L'ésser humà és un animal sociable per naturalesa. Al llarg de la nostra vida ens trobarem contínuament en circumstàncies en les quals haurem de treballar en equip, el que implica relacionar-nos amb altres persones per arribar a uns resultats o objectius comuns. L'aprenentatge cooperatiu és un mètode pedagògic que tracta d'organitzar les activitats dins de l'aula per a convertir-les en una experiència acadèmica i social.

El principal objectiu d'aquest enfocament és aconseguir que els estudiants aprenguin a treballar en grup i millorin el seu aprenentatge. En aquest sentit, les tasques no es desenvolupen de forma individual, sinó de manera col·lectiva, contrastant les seves idees i intercanviant informació entre ells. D'aquesta manera es pretén, d’una banda, motivar-los per millorar el seu aprenentatge i ajudar a millorar el dels companys, i d’altra banda, fer-los sentir partícips del seu propi procés d’aprenentatge, aspecte que afavorirà l’autorregulació dels seus aprenentatges.

Aquesta tècnica s’estructura en tres àmbits d’intervenció (Pujolàs, 2008). El primer dels àmbits, consisteix en generar una cohesió de grup entre l’alumnat de la classe. Aquesta permetrà iniciar un procés d’ajuda mútua que permetrà, posteriorment, l’ús d’estratègies cooperatives (segon àmbit). Aquestes estratègies, utilitzades com un recurs d’aula, permetran a l’alumnat treballar i aprendre continguts d’una forma més acord a com aprèn el nostre cervell (imitació). L’últim dels àmbits pretén desenvolupar el treball cooperatiu no como un recurs més a utilitzar a l’aula, sinó que té com a finalitat introduir-lo com un contingut més a treballar a l’aula, essent per tant, susceptible de ser avaluat i puntuat com una nota més de classe.

El paper del professor en l'aprenentatge cooperatiu a l'aula també és actiu, ja què ha de dissenyar el projecte i controlar l'estructura de les interaccions per guiar els alumnes cap els resultats desitjats.