dimarts, 31 de maig de 2016

La creativitat en relació a les intel·ligències múltiples

Howard Gardner, en la seva teoria de les intel·ligències múltiples, defensa que les persones disposem de diverses capacitats, les quals cadascú desenvolupa en diferents graus cada una de elles. Així doncs, no hi ha una única intel·ligència, sinó que tothom pot debutar en algun àmbit. El fet de tractar un tema des de les nou intel·ligències de Gardner possibilita a la persona veure la realitat des de nou perspectives diferents i, per tant, ajuda a obrir la ment.

Segons Gardner un individu és creatiu quan pot resoldre problemes amb regularitat i de forma diferent al convencional i que sap elaborar productes o idees noves. Partir de la visió àmplia que proporciona la teoria de Gardner permet analitzar i comprendre les situacions que sorgeixen des d’un ventall ampli de solucions. L’aplicació d’aquesta teoria en els centres educatius permetria als alumnes trobar el seu Element i, per tant, portar al màxim la creativitat i els coneixements al voltant d’allò que se’ls dóna bé. Una situació que és enfocada des de diversos punts de vista -el lògico-matemàtic, el lingüístic, el naturalista, el corporal, el musical, el plàstic, l’interpersonal, l’intrapersonal i/o l’existencial- comporta donar sortida a tots i cada un dels alumnes, arribant a les seves capacitats, limitacions, interessos i habilitats.
Foto: Emaze.com
Les intel·ligències múltiples treballen conjuntament i de forma interrelacionada entre elles. Conseqüentment es van formant xarxes amb tot el que es va extraient de totes i cada una de les nou intel·ligències tal i com es van treballant dia a dia. Així doncs, si ens hi fixem bé, la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner, qui ja parlava de la importància de formar-se en totes i cada una de les intel·ligències que conformen a la persona, està relacionada amb el desenvolupament integral de la persona.

Aquest fet porta a descobrir quin és l’Element, la passió, de cada un dels alumnes. Un cop l’alumne troba el seu Element se li han d’oferir situacions variades per a què pugui desenvolupar al màxim aquesta capacitat i anar progressant -sense oblidar que les intel·ligències treballen conjuntament-. Aquest progrés condueix cap a l’habilitat creativa, ja que va agafant confiança i seguretat en allò que se li dóna bé i arriba al procés creatiu.

La teoria de les intel·ligències múltiples, doncs, potencia la creativitat en el punt que es dóna cabuda a tots i cada un dels alumnes i, per tant, cadascú pot trobar el seu Element. Tots els alumnes poden destacar en algun àmbit dins d’alguna de les nou intel·ligències que planteja Gardner i iniciar així un procés creatiu.

dimarts, 24 de maig de 2016

Open your mind. Imaginació al poder

Open your mind significa obrir la ment més enllà del conegut i acceptat per la societat. Així doncs, implica deixar de banda el convencional i endinsar-se en el món de la creativitat.

Imatge IMAGINACIÓ (Pinterest).
El fet d’obrir la imaginació ens porta a plantejar-nos solucions diferents a les acceptades per la societat, a veure el que passa en el dia a dia des d’altres perspectives, o, fins i tot, a combinar objectes o propietats d’aquests.

Per exemple, en la següent imatge es pot veure la combinació de dos elements (un rodet de pintar i un relleu que ens agradi) per tal de decorar una estança de la casa.

És d’aquesta forma com es poden crear materials nous i funcionals per a la vida quotidiana. L’experimentació pot tenir com a resultat la producció, per atzar o per mitjà de les deduccions extretes de la investigació, objectes com el següent -rodet de pintar amb aplicació d’un rodet amb relleus per estampar mentre es va pintant-.

Open your mind ens dóna imaginació i creativitat. Una eina que tenim al nostre poder i que podem desenvolupar si aconseguim trencar amb el convencional i veure el món amb ulls d’infant. Llegir, per exemple, és una forma d’entrar dins del món de la imaginació, on tot s’hi val, i fomentar, així, aquesta creativitat pròpia de les persones. Aquesta imatge n’és un exemple.
Imatge extreta de bibliolectors.tumblr.com

dimarts, 17 de maig de 2016

Com promoure la creativitat en les activitats d'aula

Una tasca molt important del docent és aconseguir implicar l'alumne a les activitats que es desenvolupen a classe, d'aquesta manera s'incentiva la seva iniciativa i es motiva la seva participació amb els companys. Aquí us deixem cinc passos a seguir per promoure la creativitat en les aules de les escoles:

1. Proporcionar instruccions obertes en les tasques.
El fet de plantejar activitats obertes, de respostes múltiples, no delimiten la forma de resoldre la situació o problema, al contrari, varies són les solucions o idees que hi tenen cabuda i es permet arribar a tots els alumnes. Per exemple, deixar escollir el tema de la redacció, plantejar operacions matemàtiques de resposta oberta, com ara X + Y=10...

2. Elegir entre diferents opcions.
Presentar un ventall divers d’activitats per a què ells escullin quines volen realitzar i puguin rotar entre aquestes activitats.

3. Proposar activitats del tipus "què passaria si…"
És una activitat de resposta oberta i on es treballa la creativitat a través de plantejar situacions “rares”, poc usuals, per tal que pensin en possibles solucions o idees. Es pot fer de forma oral, o bé, per escrit. Per exemple:

  • Què passaria si fossis un dofí?
  • Què passaria si no existís l’escola?

4. Inventar activitats i exercicis.
Els mestres som els que acostumem a proposar les preguntes, els problemes a solucionar, les activitats a realitzar en general. En aquest punt la proposta és que deixem als alumnes que ens plantegin els temes de les redaccions, jocs matemàtics per fer un dia determinat a l’aula, que s’inventin qüestions per debatre a la classe a través d’una notícia, d’un mapa o d’un gràfic...

5. Realitzar activitats amb condicions.
Es tracta de plantejar activitats però amb uns requisits o limitacions que han de complir, per tal d’afavorir la creativitat. Algunes situacions podrien ser:

  • Anomena durant 1 minut coses que tinguin forma circular, o bé, totes les coses que es poden fer amb una caixa de cartró...
  • Inventar una suma on el resultat hagi de ser 208 emprant com a màxim cinc números.
  • Escriure una història on el final sigui “... i el ratolí va marxar de la ciutat”.
  • Redactar un conte sense emprar la lletra “M” i la “O”.

dimarts, 10 de maig de 2016

Només utilitzem el 10% del nostre cervell?

Un dels últims llibres que parlen sobre neurociència és Neuromitos en educación (2015) d’Anna Forés, José Ramón Gamo, Jesús C. Guillén, Teresa Hernández, Marta Ligioz, Félix Pardo y Carme Trinidad. Tot i que us recomanem llegir el llibre, des d’aquest blog ens agradaria parlar-vos d’alguns dels neuromites que es parlen en aquest.

Neuromite 1: Només utilitzem el 10% del nostre cervell

A la pel·lícula Lucy, de la famosa actriu Scarlett Johanson, apareixia una noia que, en assimilar una droga per accident aconseguia augmentar l’activació de les seves neurones per sobre del 10%. Aquesta pel·lícula va rebre algunes crítiques negatives, entre d’altres, pel tema referent a la teoria de què només utilitzem el 10% del nostre cervell.

El mite del 10% del cervell és una creença popular molt estesa que diu que la gran majoria dels éssers humans només utilitzem un 10% del nostre cervell. Cercar els orígens del mite és una tasca difícil. Un dels seus orígens el podem trobar a l’any 1936, al pròleg que Lowell Thomas va fer, citant a William James (alma mater de Harvard), al llibre de Dale Carnegie Com guanyar amics i influir sobre les persones. En aquest es defensa la idea de que només utilitzem una petita part dels nostres recursos mentals i físics.

Un altre possible origen, entre d’altres, podria ser una mala comprensió o interpretació de les investigacions neurològiques realitzades a finals del segle XIX i a principis del segle XX. Un d’ells és que només el 10% de les neurones estiguin “enceses” en un moment determinat; l’altre, que només s’havien pogut estudiar un 10% de les funcions cerebrals.

Quines repercussions té aquest neuromite?

Si només utilitzem el 10% del nostre cervell, què podríem arribar a fer si utilitzéssim el 90% restant? Podem estimular les parts del cervell que no fem servir? Escoltar música de Mozart ens podria ajudar?

Segons José Ramón Gamo i Carme Trinidad (2015), aquestes preguntes s’originen a partir de la idea de que només utilitzem un 10% de la nostra capacitat. Aquest neuromite, de ser cert, permetria obrir infinites possibilitats evolutives, com es poden veure a la pel·lícula Lucy, com la telequinesia, la telepatia, etc.

Veritat o mite?

Tecnologies com la tomografia per emissió de positrons (PET) i la ressonància magnètica funcional han aportat grans resultats en quant als nivells d’activació cerebral. Aquestes tecnologies han demostrat que, fins i tot quan dormim, totes les àrees del nostre cervell presenten algun tipus d’activitat. Tot això seria impossible si només utilitzéssim el 10% del nostre cervell. D’altra banda, seria lògic pensar que si haguessin cèl·lules del nostre cervell que no s’utilitzen, aquestes degenerarien, com passa amb algunes malalties com l’Alzheimer.

Sigui com sigui, el cervell és un òrgan complex - representa un 2% del nostre pes corporal i consumeix un 20% de l’energia disponible (Della Chiesa et al., 2007). Actualment, la neurociència ha demostrat que utilitzem el 100% del nostre cervell. El repte és saber com aprèn per tal d’ajudar el nostre alumnat a aprendre millor.

dimarts, 3 de maig de 2016

Què són les rúbriques?

Les rúbriques són instruments d’avaluació que ens permeten recollir evidències d’aprenentatge de continguts que poden ser susceptibles de ser avaluats de forma massa subjectiva, com per exemple, els procediments i les actituds.

Consisteix en una matriu o graella de doble entrada on s’explicita, en la seva primera columna, els indicadors d’avaluació que pretenem avaluar. La resta de columnes, entre 3 i 5, presenten els diferents nivells d’assoliment que s’espera que l’alumnat assoleixi, de cadascun dels indicadors a avaluar.


Les rúbriques poden ser de tipus qualitatiu o de tipus quantitatiu. Al proper post us explicarem la diferència entre cadascuna.