dimarts, 28 de juny de 2016

Les claus del coaching

El docent té un paper fonamental en l'activitat educativa, ja què sobre ell recau la gran responsabilitat d'ensenyar, inculcar i inspirar els alumnes, no només coneixements sinó també valors. Així, la figura de l'educador va més enllà de ser un simple transmissor de dades i informació, i es converteix en un pilar bàsic en el creixement personal i emocional del seu alumnat.

A l'article "Coaching per a docents" que vam publicar fa gairebé tres mesos, vam definir exactament què és el coaching i per a què serveix. Avui definirem el paper del coach i en propers articles ens centrarem en les tècniques i eines bàsiques claus per al desenvolupament adequat de les sessions de coaching.

El coach és el professional que dirigeix i coordina el programa de coaching, per tant, no és un solucionador de problemes sinó un guia per a què el docent trobi la solució. Els principals punts forts d'aquesta persona són la comunicació, l'empatia, la paciència, la confiança i el respecte que aporta a qui necessita el seu suport. En el coaching per a docents, les sessions versen sobre el perfil del professor.

Els programes de coaching orientats a docents acompleixen diverses funcions:

  • Oferir consell i assessorament.
  • Proporcionar feedback constructiu.
  • Motivar i guiar.
  • Afavorir l'entrenament de situacions concretes.
  • Seleccionar i potenciar talents.
Així, el professional que guia el docent es basa en escoltar-lo activament, recollir informació, gestionar i liderar les sessions, saber donar feedback i reformular situacions.


dimarts, 21 de juny de 2016

Tipus de rúbriques: qualitatives i quantitatives

Anteriorment a l'article Què són les rúbriques? ja us vam definir aquest tipus d'instruments d'avaluació que permeten recollir evidències d'aprenentatge de continguts, ja siguin procediments i actituds. Aquestes matrius o graelles especifiquen els indicadors d'avaluació subjectes d'estudi, els diferents nivells d'assoliment i la qualificació obtinguda.

Malgrat aquestes característiques bàsiques, cal diferenciar els dos tipus de rúbriques que hi ha, ja què poden ser qualitatives o quantitatives:

  • Rúbriques qualitatives: aquesta mena de graelles permeten avaluar l'alumne mitjançant escales amb valors del tipus "no satisfactori - satisfactori - supera el que s'espera".
  • Rúbriques quantitatives: utilitzen una escala numèrica (per exemple de l'1 al 10) per puntuar el grau d'assoliment dels coneixements o aptituds esperats.

dimarts, 14 de juny de 2016

Com impulsar l'experimentació en els alumnes

Les vivències i experiències prèvies en relació a l’habilitat creativa de la persona

El fet d’experimentar i manipular implica que la ment vagi ampliant la seva xarxa d’experiències i vivències i, per tant, permet emprar aquests coneixements en situacions posteriors o, fins i tot, per millorar el dia a dia.

Com ja es va comentar en una altra entrada al bloc, cal proporcionar a l’alumnat, sigui quina sigui la seva edat, moments, espais i recursos per a investigar lliurement. És investigant, a través de les proves, les hipòtesis i la seva valoració, de l’assaig-error, etc., que la persona va creant una xarxa de coneixements dins la ment. Aquests coneixements són els que permeten, posteriorment que puguem evolucionar de forma ràpida.

Els aprenentatges viscuts en pròpia pell són els que reté la ment, ja què són vivencials. A partir d’aquests coneixements previs les persones anem plantejant-nos nous reptes, combinant objectes que fins ara no ens havíem atrevit a provar... És per aquest motiu que cobra especial rellevància el fet de proporcionar moments, espais i recursos per a l’experimentació lliure.

Experimentar lliurement, fer proves, investigar, combinar elements... són accions pròpies de la creativitat. Són accions que permeten:

  • Despertar la curiositat dels alumnes i, per tant, motivar-los a seguir endavant.
  • Estimular la seva imaginació.
  • Afavorir la seva espontaneïtat, és a dir, atrapar idees creatives des de l’inconscient.
  • Promoure l’autonomia en les accions que realitza, però també a formar-se les pròpies idees, punts de vista, pensaments i opinions.

Els alumnes tenen curiositat, senten passió per descobrir l’entorn que els envolta, així doncs, deixem-los experimentar lliurement.

dimarts, 7 de juny de 2016

Explosió d'idees: més enllà de la primera resposta

El pensament lateral o divergent és un concepte que sorgeix de la mà de Edward De Bono. La nostra ment tendeix a resoldre les situacions de forma racional, mentre que aquest tipus d’activitats promouen l’entrenament a noves idees. Aquestes noves idees són les que permeten obrir la ment i, conseqüentment, fomentar l’habilitat creativa de les persones.

No conformar-se amb la primera solució o resposta que es troba significa continuar buscant, indagant,
experimentant, per tal de trobar respostes i solucions innovadores. Els centres educatius han de promoure aquest tipus d’activitats. L’explosió d’idees està relacionada amb el fet de no quedar-se amb la solució convencional, amb la primera resposta que ens han donat o ens ha vingut al cap, sinó anar més enllà i cercar-ne de noves, de diferents.

Ens acostumem a solucionar els problemes o els conflictes enfocant-los de forma lògica, tal i com s’ha analitzat tota la vida. La creativitat, però, és trencar amb els estereotips, amb models, amb idees i respostes establertes. Ser creatiu implica crear i trobar nous punts de vista per enfocar les situacions que ens sorgeixen. Es tracta, doncs, de proposar activitats amb solucions divergents. Aquestes activitats admeten possibles i variades solucions, les quals totes són vàlides, fomentant així l’habilitat creativa de les persones.

Per exemple, hem de celebrar una festa on hi ha 8 convidats i tenim un únic pastís. Com podem fer per a què tots tinguin un tall de pastís? El problema té diverses solucions: partir-lo en quatre trossos i després per la meitat, tallar-ne vuit porcions, tallar-lo a quadrats a l’estil pica-pica, fer tres talls horitzontals i tres de verticals i repartir l’últim a l’atzar, buidar-lo amb motlles rodons...

Altres exemples d’activitats divergents:

-Quines dues xifres podem sumar per tal d’obtenir el 10 com a resultat (X+Y=10).
-En una butxaca tinc tres monedes i en l’altra un bitllet. Quants diners tinc en total?
-Què puc fer amb una capsa de cartró?
-...